Apamar. Gráficas, métricas y políticas del espacio [PDF]

Antoni Clapés ofereix unes xerrades sobre María Zambrano [PDF]

CINC ESPAIS DIFERENTS DE LA NOVA EDICIÓ DE L'EXPOSICIÓ THAMBOS DE VIC

VIC | Redacció.- Dissabte, 18 de desembre a partir de les 19 h s’inauguren les cinc mostres de l’exposició Thambos 9.
Repartides en cinc espais (Temple Romà, Llotja del Blat, Casino de Vic, Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic i l’ACVic), Thambos 9 acull obres realitzades tant amb tècniques artístiques tradicionals com amb noves tecnologies o per mitjà de processos de participació ciutadana. Quatre dels projectes que es mostren són el resultat d’un treball en procés que va començar quan es va fer pública la selecció de la convocatòria i, els cinc treballs restants, són audiovisuals o objectuals.

En aquesta edició del Thambos, els artistes representen en les seves obres diferents problemàtiques de la societat actual, reflexions, la construcció de la identitat o del gènere, les diverses religions, la immigració, la comunicació, i altres temes que interessen a la societat actutal i en especial als artistes.

Thambos 9
Des de 1994, cada dos anys, s’organitza a la ciutat de Vic l’exposició Thambos amb l’objectiu d’apropar al públic l’art contemporani i oferir espais i oportunitats als artistes emergents o poc reconeguts. En aquesta darrera edició, la novena, s’ha optat per fer un pas més endavant i obrir la convocatòria a artistes de tot Catalunya. Així, enguany, els artistes que es poden guadir en aquesta edició resideixen aquí però molts són de fora.

Tallers i seminaris de formació, noves línies de treball de l'ACVic [PDF]

VIC ES PLANTEJA TREURE EL PONT DE VIANANTS DE LES ADOBERIES I TALLAR EL TRÀNSIT DEL PORTALET
Jordi Vilarrodà

La proposta surgeix d'una jornada d'idees arquitectòniques sobre el barri

Les Adoberies de Vic esperen una intervenció que les rescati de la ruïna. Divendres passat, els arquitectes hi van dir la seva, en una jornada que va comptar amb les aportacions de quatre destacats noms de la professió. El punt de partida el va dibuixar Miquel Surinyach, arquitecte municipal de Vic, que proposa en un estudi ordenar l’entorn de les Adoberies eliminant el trànsit al Portalet i suprimint el pont de vianants muntat només fa cinc anys.

El Col·legi d’Arquitectes i ACVic, el Centre d’Arts Contemporànies, van obrir divendres el debat sobre el futur de les Adoberies, un any després de la seva declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Quatre noms de prestigi en el món de l’arquitectura –Fernando Espuelas, Benedetta Tagliabue, Santiago Cirugeda i Juan Domingo Santos– estaven convidats a aportar una mirada des de fora sobre l’històric barri. A l’inici de la jornada, Miquel Surinyach –que l’any passat es va reincorporar a l’oficina tècnica d’Urbanisme amb l’encàrrec de desenvolupar tot allò relacionat amb el nucli antic– establia el marc del debat avançant les grans línies d’un estudi que ha realitzat sobre les Adoberies, incorporat al POUM de Vic.

Entre les mesures que proposa destaca la de treure el pont de vianants que es va instal·lar el 2005 entre el barri de les Adoberies i la nova urbanització del Portal de Queralt. El pont ja havia rebut dures crítiques en l’informe de la Generalitat per a la declaració de BCIN, que el qualificava com una “construcció sobredimensionada” i una “imposició negativa en el paisatge urbà del barri”. Surinyach proposa substituir-lo per una “palanca” inundable. El pont de vianants, igual com la del que hi ha més avall per al trànsit de vehicles, va ser finançada per la immobiliària Volumètric, en les obres d’urbanització del Portal de Queralt. L’estudi planteja també una severa restricció del trànsit per la rambla dels Montcada, fins al Portalet, que deixaria de ser part de la circumval·lació del centre de Vic i passaria a ser un vial restringit a trànsit de petits vehicles i emergències. Això faria possible, en un futur, rebaixar el nivell de la rambla dels Montcada, que al segle XIX es va fer créixer.

Submergint-se en el passat
Vic “La feina de l’adoberia era tan dura que, a l’edat mitjana, la part que exigia més contacte amb l’aigua la feien els esclaus”. Emili Bayón, director del Museu de l’Art de la Pell de Vic, ho explicava divendres als arquitectes que van entrar en una de les adoberies. El fred i la humitat que regnaven a la zona més baixa de l’edifici –a la fotografia– on es feia el primer procés de rentat de les pells feien ben creïble l’explicació de l’historiador. La visita va servir perquè els participants en la jornada veiessin de primera mà com eren els edificis sobre els quals havien de parlar i com estava configurat el barri. Sorprenentment, l’abundosa nevada de dilluns passat no sembla que hagi accelerat el deteriorament de les Adoberies, on el temps es va aturar quan va cessar l’activitat industrial.

Apamar. Gráficas, métricas y políticas del espacio
Escrito por: avferreiro, el 21 Mar 2011

24.03.2011 – 05.06.2011

Exposición con la participación de:
Mona Fawaz -Ahmad Gharbieh -Mona Harb / Sarah Nelson Wright / Torolab / Isaki Lacuesta - Isa Campo / Stalker - Primavera Romana / Guifi.net / Hackitectura.net / Iconoclasistas

“Apamar. Gráficas, métricas y políticas del espacio” es un proyecto expositivo de ACVic ideado por Maral Mikirditsian, Ramon Parramon y Laia Solé.

“Apamar. Gráficas, métricas y políticas del espacio” constituye una selección de propuestas que desde las prácticas artísticas, la arquitectura, el diseño o el activismo intervienen en la ciudad. Todas ellas coinciden en proponer alternativas a las formas más convencionales de representación del espacio, a la manera de interpretarlo y de habitarlo. Algunos de los trabajos revelan situaciones conflictivas latentes en el territorio y generan mapas que contribuyen a interpretarlas. Otros se refieren a procesos sociales autogestionados que utilizan la cartografía para activar estrategias colectivas, construir una red y buscar sistemas alternativos para los ciudadanos.

“Apamar” es una palabra catalana con una clara reminiscencia rural que carece de una traducción apropiada en otras lenguas. Se utiliza para referirse a la medición de un terreno pero también cuando se conoce muy bien una cosa. Medir a palmos y tener conciencia de dominar una técnica, una circunstancia o una situación que conlleva un tipo de conocimiento subjetivo sobre el contexto. La exploración del territorio, la cartografía crítica, la selección y la visualización de datos, el tratamiento de la información o la construcción colectiva son aspectos que tienen que ver con la subjetividad y con la socialización del espacio.

“Apamar” es una palabra catalana con una clara reminiscencia rural que carece de una traducción apropiada en otras lenguas. Se utiliza para referirse a la medición de un terreno pero también cuando se conoce muy bien una cosa. Medir a palmos y tener conciencia de dominar una técnica, una circunstancia o una situación que conlleva un tipo de conocimiento subjetivo sobre el contexto. La exploración del territorio, la cartografía crítica, la selección y la visualización de datos, el tratamiento de la información o la construcción colectiva son aspectos que tienen que ver con la subjetividad y con la socialización del espacio.

Los proyectos participantes en la exposición, algunos finalizados y otros en proceso, tratan sobre las diversas cualidades intrínsecas a los mapas geográficos; experimentan con este medio aparentemente convencional, fieles a algunos de sus atributos principales cómo son la precisión, la utilidad o la objetividad intencionada, y generan nuevos modelos desde una perspectiva crítica con el objetivo de impulsar estrategias alternativas. Aparecen como reacción a diversas situaciones que demandan una reflexión y una respuesta activa al contexto que se materializa mediante varios formatos.

En conjunto son herramientas claramente políticas que sirven para señalar y visualizar espacios en una situación de conflicto y que, en algunos casos, activan procesos colectivos ensayando nuevas tácticas que permiten a los ciudadanos intervenir en la articulación política del espacio social.

http://lacomunidad.elpais.com/avferreiro/2011/3/21/apamar-graficas-metricas-y-politicas-del-espacio

ACVic presenta gráficas, métricas y políticas del espacio

23-03-2011
Vic (Barcelona)

“Apamar” es un proyecto expositivo ideado por Maral Mikirditsian, Ramon Parramon y Laia Solé para el espacio ACVic, donde gráficas, métricas y políticas del espacio, trazan prácticas artísticas con arquitectura, diseño o el activismo en la ciudad, proponiendo alternativas a las formas más convencionales de representación del lugar, a la manera de interpretarlo y hasta de habitarlo. Algunos de los trabajos revelan situaciones colectivas latentes y generan mapas que contribuyen a interpretarlas. Otros se refieren a procesos sociales autogestionados que utilizan la cartografía para activar estrategias colectivas, construir una red y buscar sistemas alternativos para los ciudadanos.

“Apanar” es indagar en el espacio, observar y medir midiéndose. La obra ‘Beirut: Mapping Security’ de Mona Fawaz, Ahmad Gharbieh y Mona Harb analiza los numerosos tipos de seguridad establecidos en la capital libanesa como consecuencia de los conflictos armados que desde hace cuarenta años dividen al país. Por otra parte, el mapeo visual ‘Location and Dislocation’ a partir de los desplazamientos de seis personas en Brooklyn, es una reflexión, sobre los efectos de la expansión metropolitana. En ‘LRPT (La región de los pantalones fronterizos)’ del colectivo Torolab, se hace visible la movilidad transnacional entre las ciudades de Tijuana y San Diego (México y Estados Unidos); Isaki La Cuesta e Isa Campo visitan ‘Lugares que no existen’, que han desaparecido de Google Earth porque son áreas protegidas.

Y sigue la exposición con los proyectos ‘Geografic dell`Oltrecittá’ y ‘Agriculture nomadi’ de Stalker-Primavera Romana... con otras aportaciones que Guifi.net en varias ciudades de Cataluña, ‘Maoepo colectivo’ de Iconoclastas en Buenos Aires, y ‘Mapping the Commons, Athens’ de Hackitectura nos impulsan a la participación con el objeto de crear y compartir recursos comunes. La exposición “Apamar. Gráficas, métricas y políticas del espacio’, abierta en el ACVic, calle Sant Francesc 1, se mantendrá abierta hasta el 5 de junio de 2011.

Vic: Apamar. Gràfiques, mètriques i polítiques de l'espai [PDF]

ACVic presenta l'exposició "Apamar. Gràfiques, mètriques i polítiques de l'espai"

La inauguració es fa el dia 24 a 2/4 de 8

El dijous 24 de març s'inaugura a la seu d'ACVic, carrer de Sant Francesc, 1 l'exposició "Apamar. Gràfiques, mètriques i polítiques de l’espai”, una selecció de propostes que des de les pràctiques artístiques, l’arquitectura, el disseny o l’activisme intervenen a la ciutat. Hi participen: Mona Fawaz/Ahmad Gharbieh/Mona Harb, Sarah Nelson Wright, Torolab, Isaki Lacuesta / Isa Campo, Stalker/Primavera Romana, Guifi.net, Hackitectura.net i Iconoclasistas.

Tots els projectes coincideixen a proposar alternatives a les formes més convencionals de representació de l’espai, a la manera d’interpretar-lo i de viure-hi. Alguns dels treballs revelen situacions conflictives latents al territori i generen mapes que contribueixen a interpretar-les. D’altres es refereixen a processos socials autogestionats que utilitzen la cartografia per activar estratègies col·lectives, construir una xarxa i cercar sistemes alternatius per als ciutadans.
"Apamar” significa ‘mesurar a pams’, però també ‘conèixer a fons’. El fet de mesurar a pams, de tenir consciència de dominar una tècnica, una circumstància o una situació, comporta la necessitat de tenir un coneixement subjectiu del context. L’exploració del territori, la cartografia crítica, la selecció i la visualització de dades, el tractament de la informació o la construcció col·lectiva són aspectes que tenen a veure amb la subjectivitat i alhora amb la socialització de l’espai.
Els projectes participants en l’exposició, alguns ja tancats i d’altres en procés, tracten les diverses qualitats intrínseques dels mapes geogràfics; experimenten amb aquest mitjà aparentment convencional, fidels a alguns dels seus atributs principals com ara la precisió, la utilitat i l’objectivitat intencionada, i creen nous models des d’una perspectiva crítica, amb l’objectiu de proposar estratègies alternatives. Apareixen com a reacció a diverses situacions que demanen una reflexió i una resposta activa al seu voltant, que es materialitza mitjançant formats ben variats. En conjunt, esdevenen eines clarament polítiques que serveixen per a assenyalar i visualitzar espais en una situació de conflicte i que, en determinats casos, activen processos col·lectius tot assajant noves tàctiques que permeten als ciutadans intervenir en l’articulació de l’espai social.

En aquest sentit, “Beirut: Mapping Security”, de Mona Fawaz, Ahmad Gharbieh i Mona Harb, analitza els nombrosos tipus de mesures de seguretat que s’han establert al municipi de Beirut com a conseqüència dels conflictes armats que el país ha anat vivint des dels anys 1970. El mapatge visual que presenta Sara Nelson Wright dels viatges de sis persones a Brooklyn, “Locations and Dislocation”, és una reflexió sobre els efectes de l’ennobliment i l’expansió urbanes. A “LRPT (La región de los pantalones tranfronterizos)”, el col·lectiu Torolab fa visible la mobilitat transnacional dels habitants de les ciutats de Tijuana i San Diego. Isaki Lacuesta i Isa Campo visiten “Llocs que no existeixen” i ens proporcionen una mirada sobre la realitat d’uns llocs que han desaparegut de Google Earth perquè són àrees protegides. “Geografie dell’Oltrecittà” i “Agroculture nomadi”, de Stalker / Primavera Romana, són projectes que generen i comparteixen el coneixement social i la sensibilització sobre les transformacions urbanes, mentre que “Guifi.net” a diverses ciutats espanyoles, “Mapeo colectivo” de Iconoclasistas a Buenos Aires i “Mapping the Commons, Athens” de Hackitectura.net ens impulsen a la participació amb l’objectiu de crear i compartir recursos comuns.

Aquesta exposició forma part del Programa Expo d’ACVic Centre d’Arts Contemporànies, i és una proposta de Maral Mikirditsian, Ramon Parramon i Laia Solé.